1. |
Alternativa
04:09
|
|||
|
ALTERNATIVA
Estar sec un dia de pluja,
Caminar si vas descalç,
La textura de les pedres
Sobre les teves mans.
Escollir per decidir,
Decidir per arriscar
Amb la por, però amb les ganes
De seguir-te allà on vas.
Entre plors i desconsols,
Entre crits i un cor ferit,
No tinguérem bona sort
I junts volguérem fugir.
El que no ens mor ens reforça
Amb cuirasses de cartró,
I si la pluja les mulla
Més ens valdrà sortir.
Sent els ocells arribar,
Obstacles i ombres no els detindran.
Ara que arriba l’hivern,
Consciències a l’ordre es van retirant.
I ara sent;
Sent les muntanyes tremolar,
Amb ràbia s'agafen les arrels,
Defensaran el que ara és seu,
Les seves flors caduquen
Però més tard rebrotaran.
Crearem l’alternativa
Al seu joc idealitzat,
De l’atzar als percentatges
L’ofensiva és l’atac.
Decisions llegítimes,
Les accions didàctiques,
Amb la por, però amb les ganes
De seguir-te allà on vas.
Sent els ocells arribar,
Obstacles i ombres no els detindran.
Ara que arriba l’hivern,
Consciències a l’ordre es van retirant.
I ara sent;
Sent les muntanyes...
Desperte a mitjanit
Tapat entre llençols,
És fosc per la finestra,
Sent la pluja colpejar.
Descalç vaig avançant
Amb por de trepitjar,
Cada passa em deixa veure
Que hi haurà al meu voltant.
Pressió al cor, seran,
Els meus malsons.
I ara sent;
Sent les muntanyes...
|
||||
2. |
Fills de la nit
03:53
|
|||
|
FILLS DE LA NIT
Espera’m, no et distàncies més.
Enyore aventurar-me amb tu
Per la senda que marcàrem
Entre estranys els dos.
Curiosa caixa de records
En la cambra de l'oblit,
Ara oberta la memòria
I el que som avui.
Em mires enfadada als ulls.
No aixeque el cap, jo vull seguir.
Si jo continue, espere
Que tu vingues amb mi.
Les ganes de plorar seran
Les ganes de seguir avant.
Si jo continue, espere
Que tu vingues amb mi.
No hem deixat cap senyal;
Ni el rastre de les nostres mans.
La identitat del que som
L’han esborrada amb la por,
Amb la seua por.
Serem l’herència del seu imperi,
Que no oblidem aquell passat fosc.
Serem l’herència del seu imperi,
Que no deixem de ser la llum.
Ja era tard, era de nit,
Tu amb el conflicte a l’esperit,
Ens han enganyat
I ens sembla divertida la funció.
Sabérem reaccionar a temps,
Crear els llaços d'unitat,
Que la resposta que volem
Siga de llum i foc.
I ara ja hem activat,
El compte enrere ha començat.
Que l’explosió de colors
Siga per alçar la pols.
No hem deixat cap senyal,
Ni el rastre de les nostres mans.
La identitat del que som
L’han esborrada amb la por,
Amb la seua por.
Serem l’herència ...
La força i l’estima d’aquells amants
Que al llarg de la historia amagaven l’amor.
La por que els teus avis van suportar,
L’hem heretada els fills de la nit.
Som fills de la nit.
|
||||
3. |
Passatgers del món
04:51
|
|||
|
PASSATGERS DEL MÓN
Passatgers del món,
Última parada.
Equipatges sense pes,
Més valdrà no portar res.
Passatgers del món,
El viatge s'acaba.
Viure serà el nostre tren,
Més val córrer o el perdrem.
Escalant muntanyes fins al cel,
On caurem?
En buscar les sendes a l'infern,
Ens perdrem.
No vull sentir res,
No vull pensar més.
Tan sols buscar, cercar
La forma de trobar-nos.
No vull pensar més amb tu,
Ara que ens tenim a prop.
Busquem, trobem
La forma de quedar-nos ací.
Final del meu trajecte,
Correspondència amb els teus ulls,
Línia set amb el teu cos.
L’epicentre del teu cor
Al baixar a l’estació,
Records d’aquells racons que semblen
Habitar la imperfecció.
Escalant muntanyes fins el cel,
On caurem?
En buscar les sendes a l'infern,
Ens perdrem.
No vull sentir res…
Veure’t i deixar marxar
El que més vols.
L’experiència d’abandonar
Em crema el cor.
Agafa’m amb força,
No hi ha por.
Arrisquem la vida,
No hi ha por.
I recorde tots els moments,
I desitge tornar amb ells.
No he nascut per ofegar-me,
Vull marxar d’ací, més enllà.
Veure’t i deixar…
|
||||
4. |
Addictes
03:51
|
|||
|
ADDICTES
És aquell olor a fum
Que s’impregnava en el meu abric,
I aleshores m’enrecorde
Del que vam parlar ahir.
Aquelles flors blanques de tela
Que decoraven l'aparador,
Son igual de suaus que el tacte
Amb els teus cabells.
Aquell camí no l’hem perdut,
Aquelles ganes d’arribar,
Son l’esperança que ens motiva
I ens ajuda a respirar.
Amb la certesa que al final
Ens trobarem, i entendrem
Que tots els murs no són obstacles;
Són victòries per guanyar.
Pensa, inventa, la incertesa ens tempta
I ara som addictes, som una erupció de plaer
Acariciant suaument els pits.
I ara som l’espècie en extinció, sense protegir,
Volem saciar el nostre instint.
Jo imaginava en aquell moment,
Que dins del vidre del got on bec
Es reflectia el nostre esforç,
Semblaves més a prop.
I ara podrem estar perduts,
I al mateix temps ens podrem trobar,
Que la distancia sempre és curta
Quan saps d'on vens i on vas.
Aquell camí no l’hem perdut,
Aquelles ganes …
Pensa, inventa, la incertesa ens tempta
I ara som addictes, som…
|
||||
5. |
Carrers dels somnis
04:03
|
|||
|
CARRER DELS SOMNIS
Naixem, plorem, creixem, al temps
Que ens diuen que no cridem tan fort.
Quan et fas gran, l’educació
S’aprèn als carrers dels somnis.
Deixa’m creuar la ciutat,
Deixa’m sol.
M’acompanyen els teus ulls,
mare, ara he decidit marxar.
I ara creus que no t’escolte,
La distància és el motiu
Que jo seguisca viu.
Recorde el moment de la teua abraçada,
Els dos en l’habitació,
Per no tornar al lloc on va créixer
La meitat del que sóc avui.
I ara tot sol em sent més viu
Seré com l'ocell que emigra
A un altre lloc on resguardar-se
Del fred que congela les ments
Deixa’m creuar el meu món,
Deixa’m sol.
M’acompanyen els teus ulls,
Mare, ara he decidit marxar.
I ara que jo ja t’escolte
La distància és el motiu
De que jo seguisca viu.
Recorde el moment de la teua abraçada,
Els dos en l’habitació,
Per no tornar al lloc on va créixer
La meitat del que sóc avui.
Vull tornar, vull tornar,
Vèncer la distància i recordar
Velles histories junts.
|
||||
6. |
La nostra força
05:46
|
|||
|
LA NOSTRA FORÇA
Ganes de mirar-te,
Ganes de sentir-te;
Però avui la nit freda em mira a mi.
No ens acomiadarem.
De sobte et busque i no et veig,
Has eixit amb el teu millor vestit.
Sona el soroll i observe la por dels teus ulls.
Un dia més, es trenca una part del meu món.
No em vas dir que feies,
Que era el que amagaves.
Tan sols buscaves com arribar a la llum.
I ara mires endavant
Amb cadenes a les mans,
Però sabent que el missatge arribarà.
I jo et buscava i tu em buscaves a mi.
Jo no et trobava, tu no em trobaves a mi.
I ara que ens separen per pensar diferent,
Ara que ens vigilen perquè tenen por,
Ja canviarà, s’alçarà tota la pols.
Ara que ens amaguen la veritat,
Ara ha arribat l’hora de començar a crear.
La solució ara està en les nostres mans.
Perquè recordem la història
Perquè no torne a passar.
I els records encara vius
formen murs en l’oblit
Per ensenyar i fer més fort el futur.
Reixes que ens separen
Protegint la seua por,
I més enllà la gent plora pel demà.
No esperem respostes,
S'organitzem per capgirar
La situació ara està en les nostres mans.
I jo et buscava i tu em buscaves a mi.
Jo no et trobava, tu no em trobaves a mi.
I ara que ens separen per pensar diferent
Ara que ens vigilen…
Perquè recordem …
I ara sent la teua força,
Ara sembla estar a prop,
Perquè fins que no trenquem
Tot allò que ens feia por,
No tornarem a trobar aquell sender.
I no et buscava, et tenia prop de mi
No et buscava, et tenia prop de mi.
|
||||
7. |
L'exili
03:38
|
|||
|
L’EXILI
He de mirar
Com intente acomiadar-me,
Com abandonar el lloc
On vaig ser i on volia ser.
He de buscar avui
Tot allò que vaig escriure,
Tot allò que va fallar, va acabar.
I ara he de marxar.
I en el meu destí
No m'espera ningú,
Perquè si he nascut ací,
Ací em vull quedar.
I no pesa l'equipatge
Perquè m’he deixat l'estima
Al teu costat .
I enlairar-me sol,
On no em trobe ningú.
Descobrir qui sóc
Molt lluny del meu bressol.
I he de cridar, he de cridar,
He de cridar més fort.
Imaginar, imaginar
Que arribe molt més lluny d'ací.
Ja hem arribat,
L'estació semblava obscura
Amb persones que com tu i com jo
No espera ningú.
La soletat i el fred
Ens donen la benvinguda,
Ens agafen de la mà,
Sembla estrany,
No les puc soltar.
I en el meu destí
No m'espera ningú,
Perquè si he nascut ací,
Ací em vull quedar.
I no pesa l'equipatge
Perquè m’he deixat l'estima
Al teu costat.
I enlairar-me sol…
Ara que ja he decidit tornar
Ja no necessite buscar més
Sols espere que si torne un dia allí,
Tu m'esperes i no dubtes més.
I enlairar-me sol…
|
||||
8. |
El quadre
04:24
|
|||
|
EL QUADRE
He despertat.
M’he tornat a preguntar
Quin moment he de canviar
Per guanyar el combat.
Un dibuix sense perfil,
Ni forma ni sentit
Que envaeix el meu desig,
Vull pensar com serà.
I suraré sobre els meus llenços,
Faré nous colors
Per descriure’t millor.
Eres art en un racó,
Pintura amb marc barroc,
Mirada d’ulls nuets,
Sinònim de pau.
Sé que no és convenient el nostre secret.
Sé com serà.
Diran que sembla que visc obsessionat.
Paradigma d’un passat,
Buscaré la veritat,
Els somriures dibuixats
D’un perfil imaginat.
Mira-la, mira-la
T’he deixat núvols blancs i llum,
Retocs d’un maquillatge que s’esborrarà.
He creat amagat de tot
Un primer esbós per calmar la fera.
Sé que no és convenient el nostre secret…
Paradigma ...
I se m’esvara la tinta del roig del cor,
I plora el blau dels ulls, la tristor augmenta
I tot es torna negre i decadent,
I es difumina, es mescla el paisatge
Amb una boira densa.
I pinte un sol al llenç que neteja el fons,
El camp es torna verd, moren els marrons
I tornes amb el vent, tot és festa,
I sota els teus llençols hi ha una orquestra.
T’he vist ballar amb pinzell
T’he vist ballar, qui va furtar els colors al quadre.
És músic, és pintor i ara és lladre.
Paradigma ...
Vaig matisant la realitat,
Vull pensar que sols ho he imaginat.
|
||||
9. |
L'escenari
03:38
|
|||
|
L’ESCENARI
He d’eixir a escena;
Tot sembla preparat.
Ja sent les veus cridar,
Ja s'encenen les llums.
El valor de la cançó
Alimenta el respirar.
No sé qui ets avui,
Pot ser tampoc demà.
Una nit fantàstica,
Elèctrica, idíl•lica.
Una nit enèrgica
Que ens incendia l'esperit.
I ara ja hem decidit
Ser el públic de la nit,
Perquè ja descansarem
Quan arribe el matí.
No hem perdut la força,
I aquest moment
Serà una espiral
Adrenalínica.
L'escenari ja més mai serà buit.
Jo cree el meu soroll,
Tu el pintes de color.
Una nit fantàstica …
Ensenya a aguantar
L' equilibri emocional, conceptual.
No canviarà el món
Però potser canvie
La nostra manera
D'entendre-ho tot.
I les mirades formen
Un mar d’estreles.
I augmenta el soroll,
I puja el calor.
Ensenya a aguantar,
Ens ensenya a aguantar.
|
||||
10. |
Incontrolable vida
03:57
|
|||
|
INCONTROLABLE VIDA
Una suau i dolça llum
Deixa veure un dia nou,
Tanmateix el teu sospir silenciat.
I em preguntes que ha passat,
Que perquè ja no sóc el d’ahir,
M’impressione al recordar-ho.
Considere abandonar
Anestesiada llibertat,
Incontrolable vida.
I amb el diluvi,
Idees per canviar la meua obediència,
M’ajuda a despertar.
I amb la fermesa que això suposa,
No em deixa entendre res,
M’ajuda a caminar.
Una freda i llarga nit
Jo em pregunte que he de fer,
Tu m’apropes el teu cos, la calor.
I les gotes dels teus ulls
Ara cauen i es sequen del vent,
Delicada situació al mirar.
Considere abandonar,
Anestesiada llibertat,
Incontrolable vida.
I amb el diluvi…
Llums maquillen la imatge,
No saps com amagar el teu present.
Càmeres amb l’objectiu trencat
Que fotografien un desert gelat.
Considere abandonar,
Anestesiada llibertat,
Incontrolable vida.
I amb el diluvi…
No canviarem el motiu,
Perquè no pares de pensar,
Entre tu i jo la raó.
|
||||
11. |
Nòmades
04:23
|
|||
|
NÒMADES
Ser capaç d’imaginar
Els poemes i relats
Que ningú ha escrit.
Seré l’ombra que els teus ulls
Demanen per poder mirar l’horitzó.
El teu horitzó.
Volíem jugar on sabíem que estava prohibit,
I arribar fins el cim per recordar
Que ningú ens podria parar.
Cantes la cançó
I els meus llavis freguen amb els teus,
Apagant la tendra veu que tens,
Evadits de tot.
Nòmades en la ciutat,
El nostre instint per escapar,
Escapar d’allí.
Sols ens divertim quan ens trobem
Entre la gent i desitgem
Escapar d’allí.
Volíem acariciar
Suaus paraules que amb el vent
Feien tremolar el sol.
Totes les nostres arrels
Que volem recuperar
Del pas del temps,
Del pas del temps.
Volíem jugar on sabíem…
Nòmades en la ciutat
El nostre instint per escapar…
I quan torne als descampats
Trobe els somriures soterrats
Entre les runes dels antics refugis.
Una tempesta d’estiu,
L’aigua corrent entre els dits
Amb les promeses que mai no complirem.
I quan la lluna em torna a fer callar
Només voldria fugir al teu costat
Per sentir-nos de nou com dos feres,
Vencent la por, només tu i jo.
|
||||
If you like Nòmades, you may also like:
Off-kilter Portland indie rockers make an unexpected return with a tight three-track EP, their first new release in 12 years.
go to album
How Will I Live Without a Body?
by LOMA
An earthy yet somewhat chilly record about life, death, and reconnection, the latest from LOMA experiments with a turn towards the gloomy.
go to album
The Los Angeles shoegaze group strike a balance between propulsive noise and delicately crystalline sounds on their latest.
go to album
Asleep At The Wheel Of Love
by Chances Are
Sprightly, eccentric EP from a New Zealand-based post-punk outfit featuring members of Trust Punks, Cool Cult, and Long Distance.
go to album
MATANGO!
by The Kill Devil Hills
Down and dirty blues rock from this Western Australian band makes for a truly visceral listening experience.
go to album
This creative San Francisco guitar band melds trip hop, krautrock, My Bloody Valentine-esque noise, and jangle pop hooks.
go to album
Lost Themes IV: Noir
by John Carpenter
The latest installment of John Carpenter’s celebrated “Lost Themes” is now available for pre-order.
go to album
