1. |
Torn de preguntes
02:38
|
|
||
|
Les nostres preguntes són incendis
Que les vostres respostes no saben apagar
I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec?
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!
Les nostres preguntes són la ràbia
Que les vostres respostes no saben esquivar
Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir
No coneixeu el foc que crema com un far al port!
Les nostres preguntes són la gana
Que les vostres respostes no saben satisfer
Encara ens n'oferiu les molles, i com deia l'Ovidi, "volem el pa sencer"
no coneixeu la fam acumulada que tenim!
Les nostres preguntes són revoltes
Que les vostres respostes no saben ofegar
Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d'ignomínia que no oblidarem mai
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim!
Les nostres preguntes són la força
Que les vostres respostes no saben aturar
Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreu construir
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!
|
||||
2. |
No sé què sent
04:33
|
|
||
|
No sé què sent
ací assegut encara
esperant-te amb l'anhel dels nous
he imaginat
la teua pell completa
com un mapa estès sobre el meu mar.
No hi ha demà si no ets amb mi
acaronant-me, potser besant-me
i tot a plena llum.
L'última ràtzia
ens va donar la flama
per encendre torxes al camí
sempre present
et tinc en els meus llavis
que tu escoltes com la teua veu.
He imaginat. Sempre present. Et vull amb mi.
En els papers
els necis t'intoxiquen
i t'amaguen, no en volen saber res.
Et vull amb mi,
la teua pell completa,
com un somni. Vine Llibertat!
Acaronant-me, i tot a plena llum.
Potser besant-me i tot a plena llum.
I tot a plena llum.
|
||||
3. |
Estadi Xile
03:23
|
|||
|
Fou a l’Estadi Xile,
tres anys abans del meu plor,
a la pampa arribà el xiscle
testimoni de l’horror.
Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent.
Amb els palmells bategaves
abans de la teua nit,
i amb la por et desvetllaven
entre el silenci i el crit.
En l’espai de les estrelles
t’has perdut amb el teu cant,
però t’he trobat amb elles,
i m’has fet entendre tant...
Jo tornaré a cridar el teu nom contra el cel.
Allà on Xile dorm callada:
Alça el teu puny novament,
amb una nova tornada
faràs brotar el moment.
Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent.
Jo tornaré a cridar el teu nom contra el temps.
|
||||
4. |
El pes d'un somriure
04:32
|
|
||
|
Et vaig veure a través de satèlolits de bruta tenebra
com el croma darrere de l'èxit d'algun reporter
i avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa
que és el puny que et colpeja l'estómac quan ve un mal record
et promet recordar aquell dia com una tempesta
i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
t'escoltava a través de tertúlies d'alè de vinagre
on mentir és un verb conjugat en honor als diners
per a tu construeixen barreres i murs franquejables
per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir
et promet una terra fecunda d'olor a ginesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur
estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
ilolumines el món amb els píxels d'aquesta mirada
que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l'horror.
Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d'un somriure
On el pes d'una bala val més que la vida i la mort
et promet recordar aquell dia com una tempesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans
oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó.
|
||||
5. |
País de carretera
02:57
|
|||
|
Si un dia la derrota és la tristesa
que camina contra el mar
en la calma d'un país de carretera
secundària i hostil:
no abandones ni resignes l'alegria
a callar o a dormir.
Que la història no se salte ni dos versos
Que no pare a respirar.
Alimenta de memòria l'esperança:
No la tornes servil.
Ni combines la desídia traïdora
I la idea de partir.
I si un dia és enemiga la vereda
I és difícil avançar
No descanses, ni claudiques, ni t'entregues,
I al final venceràs.
La victòria està en no regalar-se a un amo
Ni rendir-se a l'opressor.
Un idioma no és problema, ni és excusa,
ni és coartada del poder.
que no intenten suprimir-te sobre un mapa
en despatxos de sal:
No podran apagar una estrella
Ni desconnectar el Sol.
|
||||
6. |
Que no s'apague la llum
04:37
|
|
||
|
El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.
Que no s'apague la llum
que no vacil·le mai més
construïm un país de llums enceses.
Que no càpia més llum
i que peten els ploms
il·luminant la nit amb l'esperança.
Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.
No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.
És humil el meu cant
però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.
Vivim, vivim somniant
empeny fins que algun dia siga realitat.
|
||||
7. |
Prometença
02:45
|
|
||
|
Escolta amada meva:
Si jo anava a una guerra
portaria l’espasa com els guerrers d’abans
duien l’arc de sagetes.
Lluitaria qui sap per quina ampla bandera
— però millor que fos la de la meva terra:
Quatre barres de sang
l’or del cor que voleia.
Muntaria un cavall de crinera lluenta
i el meu nom s’alçaria més alt que la congesta.
El meu casc
com l’estel
Prendria les ciutats
i llurs noies vindrien a rebre’m
No sabria tornar
si tornar no podia amb l’espasa florida.
|
||||
8. |
Història d'un sofà
04:02
|
|
||
|
En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
de què em desfaig
per evident
falta d'espai
he despertat
unes "caniques"
que hivernaven
amb tres pessetes
un bolígraf
i uns tiquets.
Em ve el perfum
del magatzem
de torrefactes
i el sorollet
dels ous batuts
en Duralex
tot cavalcant
barana avall
amb roba neta
pujant després
de tres en tres -brut-
els graons.
Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell xiquet que un dia vaig ser
Perquè m'ensenye
a parlar amb la veu nova
de cada por que duc a dins
En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
on vaig aprendre
a descordar
roba interior
he retrobat les discussions
que edulcoraven
amargs cafès
sobre el futur
i el nostre lloc
Em ve el perfum
d'una vesprada
a l'Albereda
i el sorollet
dels teuladins
a l'estació:
fotografies
que he guardat
als embalatges
arraconats
dintre de l'eco
del pis buit.
Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell desig d'obrir el món
Per desmuntar-lo
I buscar entre les fitxes
Una que porte el
meu color.
En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
a qui sabré
trobar de nou
algun espai
pense guardar
el que continga
a partir d'ara
per retrobar-ho
quan em calga
respirar.
Vine-te'n amb mi.
|
||||
9. |
El que diuen els arbres
02:28
|
|
||
|
Em va agafar les mans
i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
"tu vens d'ací, no pots canviar això".
Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.
Em va alçar contra el cel
per a seure'm als muscles
i esclatà la meua ment.
"jo sóc d'ací, no puc canviar això".
i vaig entendre tot el que deien els arbres
on només sentia vent.
Hem de fer més
per a avançar més;
si és sostenible
es farà visible.
Des del meu lloc
fins el més remot;
sembrar ací
per a collir allí.
Interpretar un altre repertori:
salvar a pams el propi territori.
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.
Hem de fer un esforç
per a escoltar els arbres
o només quedarà vent!
|
||||
10. |
Ales curtes
02:58
|
|
||
|
Tan jove que la lluna no la veu
Amb ales massa curtes per a volar
Li van prometre un conte de dracs màgics
I viatja en autobusos plens de son
els seus estalvis són per a somniar
trobar un lloc millor i dir-li llar
i a penes troba feines per a mantindre's
i per a llogar un pis a l’infinit
pots continuar dient que tot va bé
quan sols entre el cafè i l’ibuprofèn
enganyes el dolor i et sents desperta
cansada d’esperar i d’esperar
pren ben fort el punys i a caminar
nodreix les teues ales i a volar
fes-te tan visible que la lluna
dedique les estrelles al teu nom.
Travessa les fronteres del teu cos
i aprèn a volar
|
||||
11. |
Com el rent
05:00
|
|
||
|
Abans com el rent creixia la casa
la vida llaurada i el sol en els ulls
l'hivern a la llar sacsava la brasa
l'estiu a la plaça, l'amor de reüll.
Passat el temps amb la vista cansada,
la vida corcada i el cor en un puny
els dies de sembra, ferment de l'albada,
en una bufada s'envolen ben lluny.
Les expropiacions de la rodalia
volen l'alqueria i no es parla més
quan vinga el buldòzer amb la policia
asfalten el dia monstres de ciment.
Arriba sentència, és ordre de jutge
els amos del greuge: especuladors
açò no és Rammalah ni eres maputxe
ciutat de les ciències, ciutat de la pols.
|
||||
12. |
Habitar-te
02:47
|
|
||
|
Travesse les hores
Pilotant pensaments
On he descobert
Els meus somnis descalços
Ells em demanen que
Et done la vida
I jo a penes puc
Estimar-te i habitar-te
Jo no sóc l’únic
Ni sóc el primer
Que ha passejat
Sobre la teua pell
Sols et demane que
Em deixes salvar-te
I tu a penes pots
Acollir-me i allotjar-me
Per tu em desperte
De matinada
Per encendre
Fogueres als balcons
Uns em diuen
Que sóc massa explícit
Altres que em calle
Coses que no vull dir
Podria callar-me
O podria explicar-me
Però a penes puc
Estimar-te i habitar-te
Tot el que em dol
M’ho guarde en versos
Per llançar-los
Quan calga dir qui som.
Alguns et veuen
Com una conquesta
I jo et vull veure
Lliure demà
Com una amiga
O com una terra
Que ha volgut
Acollir-me i allotjar-me
Per tu em desperte
De matinada
Per pintar-me
Les mans d’insurrecció
|
||||
13. |
Si ens queda la cançó
03:12
|
|
||
|
La sal, tota la sal
en un cop d'aire suau
tot amerat de mar.
La mar, tota la mar
cap en el darrer blau
que em crida com un far.
No es poden apagar les ones
si ens queda la cançó
per fer-nos poble.
La nostra llengua és el nostre transport.
Quan la teua veu m'acompanya
de poc m'importa el mar
que compartíem.
Has fet un pont amb mots que em fan sentir-te a prop.
Salpar per començar
trobar-nos en un punt
i aprendre a navegar.
El vers que em vas donar
el duc escrit ací
per veure més enllà.
|
||||
If you like Lo mejor, para Suramérica, you may also like:
The latest from Julian Temple Band is full of shadowy, trembling art rock, wtih melodies that summon a sense of mystery.
go to album
A Stranger That You Met Before
by A Day Without Love
A love letter to the DIY music scene.
go to album
Small Comforts
by The Chairman Dances
Winsome and winning indie pop songs on the latest from The Chairman Dances, where erudite lyrics are cradled by gorgeous arrangements.
go to album
Tender and gorgeous songs from this Brooklyn duo, “and then all over” is a striking, evocative work full of hushed beauty.
go to album
Keeley Forsyth, on The Leaf Label, writes spectral, pulsing songs that swaddle her mournful alto in mist-like synths.
go to album
With “In Silver Halides,” Lowpines have created a collection of rich, textured, deeply-felt rock songs abounding in small sonic details.
go to album
Emotions and Math
by Margaret Glaspy
featured on Bandcamp Radio Jun 6, 2017
go to album
