Tempestes vénen del sud

by ZOO

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

      €1 EUR

     

1.
01:36
2.
03:42
3.
03:35
4.
04:11
5.
6.
7.
8.
03:12
9.
04:04
10.
11.

credits

released November 3, 2014

tags

license

all rights reserved

about

Propaganda pel fet Manresa, Spain

contact / help

Contact Propaganda pel fet

Streaming and
Download help

Redeem code

Track Name: Intro
I al final la mata,
L’assasí de maleta i corbata.
Eixe paper que portava el verí,
eixos decrets que són bales de plata,
aquell gestor va desfer el camí,
la desnonaren d’allí de sa casa,
el mercat marca les normes, i en fi …
ara la vida la venen barata.
Al mateix temps un xic grava una cosa,
una motet, una platja, una llosa,
sobre els seus muscles per coses d’abans,
parla d’amor i detesta el romanç,
Parla de penes quan odia les seues,
controla el ritme, l’estil… eixes merdes,
no té valor per trencar les cadenes
no té l’estómag per cumplir les normes.
I vol deixar fer, i fer si li deixen
i no vol ser un més d’eixos jutges
que ara ja és, perquè és lletra i discurs,
perquè és imatge, és llei, és producte,
idolatria, “despreci”, complot,
hi haurà càstig o hi haurà recompensa?
A tir de pedra teniu al ninot,
la cirugía del crític comença.

Crea, lluita maniquea,
El món plorant, tu davant: quet
Crea, puja la marea,
Obri les veles i arrea.
Track Name: Vull
Vull que les canes que pentine parlen
Quantes històries guarda este cabet,
Guarda secrets, crida el xiquet,
Quan sent que, per fi, puc trobar-me,
que el veu prop de mi, vull trobar-te
vull donar-te el que vols,
ansietat, frustracions, desterrar-les,
vull que m’entres endins, sense por
sense por, sense atendre a raons,
fins que agafen les notes colors,
sense ordre, insurrectes,
la síntesi perfecta, cançons
cançons i cançons, amb lletres reals
honestes, sinceres, egòlatres, rares,
donant via lliure a l’ instint animal,
mirant com ens brillen les cares.

I que brolle la ràbia d’un crit ancestral.
I que fem de la por una dansa tribal.
I que perguen i paguen amb sang esta fam.
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant.

Vull deixar d’ alienar-me amb la merda, omplir-me de ràbia i desig,
vull sentir-me d’on sóc… d’una terra, que m’importa prou més que un país.
Vull guanyar-los ja, ara i per sempre… i que mama no plore, no s’ho mereix.
El concepte és molt fàcil: si ha de plorar algú que ploren ells!!
Imprimir caràcter i ritme, pesa més el cul que la moral,
l’ orgull que pica, que ofega, moltes vergonyes per amagar.
Vull que arribe algo, el que siga, però sé que si no em moc mal.
Senc que igual això mai arriba, i hi ha algo m’espitja a abandonar.
Vull gaudir de tot, sense mida, sense resistències ni frens.
Sé que eixa baralla és la vida, sempre que tingues un plat calent.
Vull la veritat, la certesa, el sentit, que la gent es crega que pot!!!
Perdre la por, matar la culpa, amic, no demanem res, ho volem tot!!!

Tornada

Sí, quiero que suene sincero, cortarle los hilos al titiritero ya!!
Quiero al poema sin amos, que crezca en las manos de algún alfarero,
Sí, caigan las frutas del cesto, muera el traidor que dispara a los nuestros
Suene en la calle el clamor, sienta el tirano angustia y dolor

Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills?
Quants podran mirar-se algun dia a l’espill?
Qui pot assumir-ho que no és tan senzill, però…
Hem de seguir, hem de seguir….
Track Name: Estiu
Cau la calor a la safor bombeja el ritme,
no estem fent merda facilona, ací fem himnes.
Se’n va el dolor amb l’ olor a mar, les primaveres
demanen vida, l’estiu arriba…
El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,
estic fent temes i esperant per si somrius.
Erem feliços amb mentides de mil colors,
tinc els conflictes d’un suïcida, tinc por…
I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,
que si ella sona jo tremole, lo màxim.
Venen trompetes, no és Gillespie,
etern als samples, és Ainsley: “Brother, ho volen simple”.
Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione,
volen que calle i que puge al tren.
I aquella gent que em demana frases? que
em diu que torne? No s’imaginen lo mal que em senc.

Però hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema.
Jo tinc set de vida, no de fama,
no vull que un error siga un problema.
Però hui ja passe del drama,
l’auto-compassió és una condemna.
Jo tinc set de vida, no de fama,
no vull ni la reixa ni la pena.


Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida , homes i dones d’actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del passa és comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d’actes impurs.
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!

I un altre any perdut en esta confusió vital,
lluitant contra els dimonis que van per dins cridant.
Buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,
buscant que perga les forces, passa la vida i jo
veig als majors i pense en tot el que es mereixen.
I baixa la esperança i puja el pa.
I amb esta perspectiva qui vol crèixer, eh?
Dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.
Que no serà per ganes de ficar les bombes,
Que serà per la por a perdre el que tenim.
Qui no censura el fons, critica per les formes,
i uns passen del tema, i uns filen massa prim.
Volen que venga el discurs que ven, la porten clara,
jo el que vull vendre és la victòria cara.
Que vull mirar als ulls si un dia arriba l’hora,
que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora

Però hui ja passe del drama…

Tornada
Track Name: Corbelles
Estic buscant tantes respostes, que oblide les preguntes que m’he fet,
Guanyant en impotència al ritme que perc drets.
Pensant més en desitjos que en fets, plorant de ràbia,
volent fer paredons de les parets.
Tombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou.
Rega la vida amb nova sàbia l’home nou. Hugo viu
al rostre del seu poble que diu “D’ací no passen”.
Defenen el seu pa i les seues cases.
I monta un numeret l’amo de l’empresa,
que plora si li expropien la riquesa.
Això ja no és com era, han trobat la manera,
han olorat la sang, i ara té fam la fera.
Les lleis ja no són lleis si sempre fallen.
El rei ja no és el rei si el cap li tallen.
Vinguen les armes als meus, plouen les pedres,
el poble salva al poble d’eixos putos merdes.
I saludant al nou segle, trenquen el guió i les regles.
I una cosa: si veniu amb colps d’Estat… com
a Cuba, com Vietnam: Caureu sense pietat!

Tempestes vénen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria.

Sents com s’esmolen les metàfores
I el so de la guillotina talla l’aire.
Destinats a no tindre dret a guanyar mai,
han eixit rebotaets i el nord comença a tremolar.
Guevara viu, com Durruti en les paraules d’Emma Goldman.
El sud somriu conscient de la seua força.
L’Escola de Chicago no guia els nostres passos,
portem idees i energia a cabassos.
Exprópiese, colectivízese, que el poble mane
més enllà de ministres i presidents.
Apúrense, que senten la por a la pell,
recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet.
Cochabamba, Chiapas, Haymarket
Venes obertes, corbelles esmolaes.
Tenim els referents, els exemples,
la selva, la defenem a maxetaes.
Nuestra casa no es el patio de los gringos.
Paso a paso expulsamos al imperio.
I una idea que deuríem no oblidar:
Contra tota autoritat, “barrà” de ferro al cap!!

Tornada

I no seran mai més el nostre magatzem,
la dignitat no es compra, el sol no es ven.
Que no van a permetre que els exploten,
ni soportar el pes de noves botes.
Capitalisme és barbàrie han aprés que
la història s’escriu amb la sang de qui perd, Sí.
Que ara son seus el café, el blat i el sucre.
Que en esta Europa muerta huele a azufre.
Track Name: Carrer de l'amargura
Deixa València a Juliol puta vida,
últim exàmen, primer raig de sol.
Porta les mans arrapaes de fer extres,
tot el dolor de la vinya al renyons.
Creua la pista de Silla a migdia,
sona l’herència, li cau la suor.
Mira l’arròs, la ribera que brilla.
Tira per dins: Alacant interior.


Ix d’Alacant cara amunt per Mariola
Va i torna al poble a diari, no pot
amb el lloguer i amb el curro ella sola,
Cuina el sopar de sa mare, no vol
que ningú sàpia què cobra per hora,
condescendències les justes, amor,
tot el que té pel seu fill que diu hola,
des del seu ventre, batega el seu cor.

Però el rellotge s’atura allà dalt,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…

I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l’amargura.

Mira el paissatge sentat a la plaça,
pengen les llums i les flors dels balcons.
No pot anar al casal ni de caça
i les olives li donen pa poc.
Enguany la orquesta està enfront de casa.
Música i festa, la dansa, el bastó..
A estes altures, i faça el que faça,
ja va per dins tota la processó.

Tornada

Però el rellotge s’atura allà dalt,
I una altra criatura comença una aventura
I el iaio sap que s’acosta el final,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…

Tornada
Track Name: Imperfeccions (amb Toni Mejías, Los Chikos del Maíz i Rodri, At Versaris
I diuen pel barri “Qui són eixos tres?”,
Els aturats de sempre, els horteres del mes.
Jo estic riguent-me de qui està davant de mi
Dins d’eixe espill, matant complexos, volent-me així
La serietat és massa seria “pa” no fer-li broma.
La senzillesa és sinònim de ser persona.
Riguent fins a quedar afònics, amb Rodri i Tony
tornant borraxos des del Cabanyal a Beni.
T’estan diguent que sigues dur, que ets un home.
Que amagues el dolor, i fardes de patrimoni,
La naturalitat és crim, coses del dimoni.
Arrel i ales, gràcies mama, poder de dones.
Debilitats et fan fort
L’amor té la mentira, la vida té la mort.
Que no t’anul•len, no és un túnel sense eixida,
Manen la voluntat i el temps, no la sort.
Manen a una, els tres que sents,
Pren d’esta merda, fuma,
Beuen del ron, del rock i el fonk, estos cabrons,
T’abrumen,
I sempre orgull de classe, militants de base,
Enamorats de rapejar fins que se vos passe.

I des de Sants fins a Valencia s’escolten
La resistència que obri el pas i les portes
Ohhh som per a bé o per a mal
Imperfeccions, són reals i són nostres
I més humans, i més reals

Dos de la terreta i un del barri
Plan-B al beat, shake your body,
Amb camisa, a Can Batlló,
Gel i sifó en aquesta vida grisa
Esclaus del mercadeig,
Portem el cabreig fins als palaus,
No hem vingut a fer les paus
D’estiuet sense pasta i tu al tercer postgrau
Estic perdent enters, malalt de 45 i LP
Nen, estem fent avions de paper amb les
nostres misèries i els vostres clitxés
calla, es música apatxe, amb el Toni
el Panxo i la cassalla a paxes,
València és més que ska i gralla
No xapen a les 3, Violència és canalla
Obrim escletxes, i si el “plan” falla
Trenquem el setge i no volem medalla.
Enamorat d’aquesta merda fins la tomba
Si la vergonya al•liena no ho esfondra.


Tornada

Llegó el chico de la barba y de la voz nasal
El que llena tu casal y cansa al barman
Con chanclas y un bañador, con la actitud del ganador
Con este olor a alcohol y la sonrisa intacta
Y defendamos la alegría y la imperfección
La rebeldía y la belleza que tiene el error
El amor por una causa,
con la cabeza siempre alta, entregando el alma en cada canción
Que yo no escribo para sonar en Radio 3, qué va
Escribo por necesidad, pa’ calmar el estrés
Lejos del interés, sin pensar en qué dirán
Con toda serenidad y un punto de timidez
Y esas críticas feroces yo no sé qué quieren
Buscan acallar nuestras voces y ven que no pueden
Están buscando que me enfade y pierda los papeles
Pero no saben que yo me crezco cuando me hieren
Y entonces saco el compromiso, saco la rabia
Cansado de tanto sumiso, tanta arrogancia
Cansados de ser esclavos, ser olvidados
Y enamorados de rapear hasta perder el habla

Tornada
Track Name: Aquesta vora (amb Roy Mercurio, Dremen)
Em diuen antipàtic, com explicar-ho en 10 cançons,
Com explicar sensacions, vivint tan ràpid.
I simular el que no som, eh?
com explicar-los les goteres del meu àtic.
Jo també vull un algo clar, amic
però a la musica m’agrada jugar amb fango,
i mire més el món real que el meu melic
i necessite provar, errar, fer algo.
El cos demana el que demana,
Jo soles fique veu a una inercia.
A esta pulsió descontrolada,
que no entén d’ etiquetes ni de ciència.
I el nervi toca les mans, idees venen,
i el peu em marca el compàs, i les mans cremen,
i el boli està ahí al costat, i mate la soledat,
i el que volíeu ha passat: ZOO i DREMEN.

Aquesta vora, on tot arriba podrit i a deshora
Aquest infern, on fica normes i límits la gent.
Y el mundo llora, de rabia y pena al ver una escena
Desoladora, que corrobora, que en esa jaula han metido un poema


Y me llaman antisocial,
Cómo explicarlo sin hablar de crítica
Sin levantar ampollas, sin poner sal en las heridas
Sin sacarle colores a la polémica

La licencia poética, de decirte que hace tiempo
Que el norte se difumina, que la música hace
Caja en cada esquina, somos la puta más
Barata del gremio que nos domina
Disciplina, constancia, a mi me vale
Como fórmula, mantiene viva la sonrisa
Sin ganancias. La mirada incrédula sin importancia
Exagero como el velatorio del cura con ébola
Que nos quiten lo bailao el cosquilleo
El estómago llenito de crisálidas
Aún amo mi profesión entre tanto mamoneo
Cuando nos vemos las caras en las cuádrigas

Tornada
Track Name: Hivern
Jo defenc amb passió territoris
que sembràvem d’amor i colors,
els defenc d’ impureses, de plagues,
i dins jugue amb les “rises” i els plors.
Jo defenc territoris, els nostres
on sentim que la vida alça el vol.
Jo defenc la parcel.la, la teua,
perquè allí tot em toca, res dol.
Sí, perquè és temps que s’estira,
un camí de confeti que em guía,
on els peus sempre es senten humits,
on amics tornen per omplir buits.
Cada cosa al seu lloc, cada glossa
té un torment al davall que reposa.
Quan l’aire torna a entrar al pit,
quan la terra conforma els sentits,
la veritat és joc i no silenci.
Ens ensenyàvem de tot” menos” danses
El professor “xillant” per on comence…
I volíem jugar, no fer finances.
Jugar a que es trencaren les sabates.
Jugar amb les paraules perque sí.
Jugar amb el llenguatge compartit,
Cantant misèries amb formatge pa i vi!!
I així com parla el carrer,
Farem missives, hi ha molta empastraeta que desfer.
Hi ha molta música que queda en els cantons en nits
de glòria, secrets que queden en els carrerons.
Tenim la barca amarraeta i esperant, teniu la boca
i la orella calentetes de passions.
Farem el que pugam, la penya està tornant-se loca
vos traslladem a noves dimensions.
Perquè avuí cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar,
que somníem amb que se’ns tanca la ferida,
que vivim amb l’ esperança descosida.
Però passen més els dies que les modes.
I amb la veu tan desgastada com les soles..
Sempre en peu, sempre desafiant la por.
I és que el poble que canta mai no mor.

Però a voltes arriben gelades,
I no trobes la forma, no trobe
d’arrancar-li a l’ hivern la distància.
No hi ha sal que desfaça eixe gel.
No hi ha crèdit que salve esta empresa.
Mai m’espolse la presa, sempre et mor l’amor.
Track Name: Xuplasangs
Vols sentir respostes a preguntes tontes,
Ficar-me una etiqueta “pa” penjar-me a l’”stand”.
Vas a buscar els “fallos” “ pa” classificar-me,
vas a jutjar-me i a dir-me: “no saps on estàs”.
Vas a fer de tot menys escoltar-me,
vas a furgar, vas a vore d’on pots rascar,
i així et passes els anys en plena forma,
donant-li corda a la teua empanada mental.

Vas a prometre’m l’ èxit sempre,
“caramelos” per a un mort de fam,
si després hi han fallos, “ahí rebente”
i em diràs “qui mana és el mercat.”
Vas a aconsellar-me anar amb calma.
A lo que vinga, paternalisme sofisticat.
Com m’agradaria tindre un arma
quan vos escolte blablabla presumint d’humiltat.

Perdut en un món de “listos”.
Putos amos de la pista.
Fins on m’arriba la vista..
No puc ser més optimista

Clar, som paràsits del sistema que han creat.
No donem la talla, no hi han mans.
Xuplasangs, els vam regalar la vida.
Ells sabran què fer de veritat. Queda clar?
Tens el teu dret dret a la pataleta.
Canvien les sigles no la xaqueta.
Que barata que els ha eixit la broma.
Que cara han deixat la llibertat.


Vas a presumir del teu imperi,
que has alçat tu soles amb les teues mans.
No vas a resoldre’ns el misteri
de la pasta que no has declarat.
Vas a concedir-nos algún mèrit.
Per això has pagat com has pagat
Vas a perdonar-nos, o això espere,
per no vindre cinc minuts abans…


Vas a passejar-te amb suficiència,
com els senyorets de temps passats.
Vas a regalar condescendència,
canviant il.lusions per veritats.
I és que tu tan de ciutat, jo tan del poble.
Jo tan lluny de la serenitat.
Jo amb esta ansietat, tu inexpugnable,
pensant en el teu electorat.


Perdut en un món de “listos”
Putos amos de la pista.
Fins on m’arriba la vista..
No puc ser més optimista.

Tornada
Track Name: La nostra bota
Nova presència nova imatge noves condicions.
Nova campanya nova ronda de difamacions.
No tocaré el pastís que vigilen, amb cura!!
Jo no he vingut a soportar eixa tortura.

Primer tema del curs, jo duc el boom i el clap,
el Groove i el rap.
Segon tema del curs, si sona el loop, jo un crack,
la gent ho sap.
Tercer tema del curs, li he fet un nuc al rap
i el món no explota, xapa eixa boca ve ZOO, vas a ficar-te les botes ¡!

Anem a fer que s’alceu del sofá i digau “ja està bé d’esta vida tan puta”
Anem a fer-vos cridar, sabeu? Fins a perdre la veu, qui es resigna es l’idiota.
Fins que no quede ni gota, recuperem la batuta…
Afonarem a qui explota en la misèria absoluta.

Jo no vull poemes ni cançons a la derrota.
Jo vull canviar les condicions, que es mengen el marró,
Que no vaja per dins la processó.
Jo no vull….
Que senten al damunt la nostra bota.
Track Name: Bonus track #Faena (RàdioMacramé)
Nom, direcció, telèfon, e-mail
foto amb la cara de ser super guai
premis guanyats, curros passats
cotxe, carnet, habilitats
incorporació inmediata
disponibilitat: jornada completa
deixar de banda poble i amics, paga la pena
el sacrifici comença per mi

Experiencia: birres i birres
sempre fent barres;
el Dalai Lama aguantant macarres
a homes que aspiren a ser mobles
menjant-me les lliçons de vida de mig poble
un veterà de guerra, un tonto en el amor
un somniador, un inventor de jerga
un vividor de barri, del under el millor
sempre perdent al joc de menjar merda

Fuck!! foc!!! maten a base de por
precarietat i tristesa
no té altre nom: explotació,
trauen de tu la riquesa
volen que et trenques l'esquena
ningú mereix eixa pena
nuga al patró, plena el bidó
foc i fi de la faena

I tu? de part de qui vens? quants diplomes?
quina és la formació que tens? que ens dones?
què pena un expedient tan impecable
tu eres pa mi sols un negoci, estalvis
contrat de pràctiques, faena inabarcable
treball infame, salari miserable
paga la pena fer-ho en negre, al final
ells no perden i tu no vas a jubilar-te mai

Currículum amunt i avall, desesperança
la cara del que sap que açò no avança
quants volen convertir-se en un heroi trobant feina?
quants tenen ja la soga al coll?
les ganes de morir-se o matar, equilibrismes
caminant per abismes
les ganes de cremar ETT's indignes
que anomenen treball al esclavisme

Fuck!! foc!!! maten a base de por
precarietat i tristesa
no té altre nom: explotació
trauen de tu la riquesa...
volen que et trenques l'esquena
ningú mereix eixa pena
nuga al patró, plena el bidó
foc i fi de la faena

Massa pressió, poca passió
molta rutina, obligacions
poc de jornal, trist i real
massa que perden, tants pocs guanyant
moltes mogudes i gordes
massa reformes i normes
poca justícia social,
molta avarícia i molt poca sal!